INCITYavllum-15

L’AVINGUDA DE LA LLUM

UNA LUZ EXTINGUIDA DE BARCELONA

UNA LLUM EXTINGUIDA DE BARCELONA

 

Posiblemente habeis aprovechado estos días de Navidad para regalar un perfume a alguien querido. Ya sea con esencia de pachuli, azahar, lavanda o mezclas más sofisticadas, el mundo de la perfumería es uno de los más frecuentados por fiestas, y el centro de Barcelona, una de lasgrandes tiendas en que nos dejamos llevar por la voluptuosidad de los aromas es, sin duda, la perfumería Sephora, en el sótano del Triángulo. Se accede por unas escaleras mecánicas, que los jóvenes y no tan jóvenes no dicen nada. Se accede de golpe, en un sótano largo, lleno de columnas dóricas, pintadas de blanco y negro. Imagínese ahora este enorme espacio sin todos estos escaparates. Fuera perfumes, fuera maquillajes. Vuelva a las columnas un color de mármol viejo. Y el muro del fondo, aunque alargado el doble. Imagínese que a ambos lados se abren tiendas muy diversas, desde cafeterías a joyerías, sucursales bancarias y elegantes tiendas de ropa. Y voilá! Aquí tenéis la antigua y desaparecida Avenida de la Luz de Barcelona.

Probablement haureu aprofitat aquests dies de Nadal per regalar un perfum a algú estimat. Ja sigui amb essència de pachuli, tarongina, lavanda o barreges més sofisticades, el món de la perfumeria és un dels més sovintejats per festes, i al centre de Barcelona, una de les grans botigues en que ens deixem endur per la voluptuositat de les flaires és, sens dubte, la perfumeria Sephora, al soterrani del Triangle. Hom hi accedeix per unes escales mecàniques, que als joves i no tan joves no diuen res. S’accedeix de cop, a un soterrani llarg, ple de columnes dòriques, pintades de blanc i negre. Imagineu-vos ara aquest enorme espai sense tots aquests aparadors. Fora perfums, fora maquillatges. Torneu a les columnes un color de marbre vell. I el mur del fons, encara allargueu-lo el doble. Imagineu que a banda i banda s’hi obren botigues molt diverses, des de cafeteries a joieries, sucursals bancàries i elegants botigues de roba. I voilà! Aquí teniu l’antiga i desapareguda Avinguda de la Llum de Barcelona.

Captura de pantalla 2015-03-24 a la(s) 23.44.55

 

Pocos restos quedan de esta avenida comercial subterránea. A la entrada de los Ferrocarriles vemos algunas columnas. También descubrimos algunas puertas cerradas con llave que nos esconden rincones inmensos de lo que fue uno de los principales centros comerciales de la ciudad, inaugurado en aquella Barcelona grisácea de la posguerra, en 1940. Una ciudad subterránea en pleno centro de la ciudad, que iba desde la Plaza Cataluña hasta la calle de Balmes y Bergara, con tiendas, bares, y hasta un cine. Y que, si los números de la caja hubieran cuadrado, habría atravesado el centro de la ciudad hasta la plaza de Urquinaona.

Aquel 1940, el empresario Jaume Sabaté inauguraba, con connvivència del nuevo régimen franquista, este centro comercial, que se convirtió en el primer eje comercial a cubierto de la ciudad.

Entre sus secretos, el gran Cine Avenida, inaugurado en 1943 y sus aspiraciones de convertirse en uno de los centros comerciales más grandes de toda Europa. El nombre de Avenida de la Luz debía ser obvio: era un espacio que siempre tenía que estar a la máxima potencia lumínica, demostrando opulencia, lujo, riqueza y progreso.

El 28 de octubre de 1940, una fiesta inaugural daba el pistoletazo de salida a la famosa «Avenida de la Luz».

Poques restes en queden d’aquesta avinguda comercial subterrània. A l’entrada dels Ferrocarrils en veiem algunes columnes. També descobrim algunes portes tancades amb clau que ens amaguen racons inmensos del que va ser un dels principals centres comercials de la ciutat, inaugurat en aquella Barcelona grisenca de la postguerra, l’any 1940. Una ciutat subterrània en ple centre de la ciutat, que anava des de la Plaça Catalunya fins al carrer de Balmes i Bergara, amb botigues, bars, i fins i tot un cinema. I que, si els números de la caixa haguéssin quadrat, hauria travessat el centre de la ciutat fins a la plaça d’Urquinaona. 

Aquell 1940, l’empresari Jaume Sabaté inaugurava, amb la connvivència del nou règim franquista, aquest centre comercial, que va esdevenir el primer eix comercial a cobert de la ciutat. 

Entre els seus secrets, el gran Cinema Avenida, inaugurat el 1943 i les seves aspiracions de convertir-se en un dels centres comercials més grans de tota Europa. El nom d’Avinguda de la Llum havia de ser obvi: era un espai que sempre havia d’estar a la màxima potència lumínica, demostrant opulència, luxe, riquesa i progrés. 

El 28 d’octubre de 1940, una festa inaugural donava el tret de sortida a la famosa “Avenida de la Luz”.

Captura de pantalla 2015-03-24 a la(s) 23.44.14

Con casi 200 metros de longitud y 10 metros de anchura, la Avenida de la Luz tuvo primero sesenta y cinco locales entre los que se encontraba la famosa Óptica Audiolens, el Bar La granja, varias tiendas de géneros de punto y de máquinas de coser, como la Singer, la Refrey o la Casa Chiva, la Armería Beristain, los Vinos Montroy, la inmobiliaria Castelltort, el Bazar Americano y el Bazar Oroz, la relojería Suíza y Seiko, oficinas de correos, tiendas de fotografía, un estanco, un barbero, la churrería, una perfumería, la taquilla de apuestas de las carreras de galgos, sastres, e incluso unas duchas populares. Una confluencia de hombres y mujeres que, desde la gabardina y los sombreros de los años cuarenta, hasta las chaquetas de cuero de los ochenta, fue ver pasando las modas, a medida que las baldosas se descantonaven, los fluorescentes se iban fundiendo , la humedad corroe los marcos de las puertas y las persianas iban bajando. Sirvió de consuelo a los olvidados, de escondite a los enamorados. Dio techo a más de un mendigo, y ofreció las primeras películas de Walt Disney en los niños. En la Avenida de la Luz todos iban, y todos pasaban. Hasta que la luz, como una bombilla de las que iban a cuarenta vatios, se fue apagando progresivamente.

Amb gairebé 200 metres de longitud i 10 metres d’amplada, l’Avinguda de la Llum tingué primer seixanta-cinc locals entre els quals hi havia la famosa Òptica Audiolens, el Bar La granja, diverses botigues de gèneres de punt i de màquines de cosir, com la Singer, la Refrey o la Casa Chiva, l’Armeria Beristain, els Vins Montroy, la immobiliària Castelltort, el Bazar Americano i el Bazar Orozar, la rellotgeria Suíza i la Seiko, oficines de correus, botigues de fotografia, un estanc, un barber, la xurreria, una perfumeria, la guixeta d’apostes de les curses de llebrers, sastres, i fins i tot unes dutxes populars. Un aiguabarreig d’homes i dones que, des de la gavardina i els barrets dels anys quaranta, fins a les jaquetes de cuir dels vuitanta, va anar veure passant les modes, a mesura que les rajoles es descantonaven, els fluorescents s’anaven fonent, l’humitat corroía els marcs de les portes i les persianes anaven baixant. Serví de consol als oblidats, d’amagatall als enamorats. Donà sostre a més d’un pidolaire, i oferí les primeres pel·lícules de Walt Disney a la canalla. A l’Avinguda de la Llum tots hi anaven, i tots hi passaven. Fins que la llum, com una bombeta de les que anaven a quaranta vats, es va anar apagant progressivament.

Captura de pantalla 2015-03-24 a la(s) 23.46.36

 

En los años ochenta no eran muchos los viajantes que se paraban en la avenida de la Luz. Algunos que querían hacer copias de llaves. Otros que querían apostar cuatro duros a las máquinas tragaperras. Algunas que empuja un anillo del enamorado antiguo. Loquillo y los Trogloditas, que rodaban un decadente videoclip. Un viejito que compraba churros. Algunos que, tras pasar por los aseos viejos y polvorientos, a ver qué encontraban, terminaban en la sesión doble del Cine Avenida, ya reconvertido en sala X. El 1 de enero de 1943, aquel gran cine se había inaugurado con un programa dedicado a Walt Disney. La última película, el 22 de noviembre de 1992, fue «El placer entre las nalgas».

Als anys vuitanta no eren gaires els viatjants que es deturaven a l’avinguda de la Llum. Alguns que volien fer còpies de claus. Uns altres que volien apostar quatre duros a les màquines escurabutxaques. Algunes que empenyaven un anell de l’enamorat antic.  Loquillo i los Trogloditas, que hi rodaven un decadent videoclip. Un vellet que comprava xurros. Alguns que, després de passar pels lavabos vells i rònecs, a veure què hi trobaven, acabaven a la sessió doble del Cine Avenida, ja reconvertit en sala X. L’1 de gener de 1943, aquell gran cinema s’havia inaugurat amb un programa dedicat a Walt Disney. La darrera pel·lícula, el 22 de novembre de 1992, va ser “El placer entre las nalgas”.

Captura de pantalla 2015-03-24 a la(s) 23.44.36

 

La Avenida de la Luz se cerró definitivamente aquellos días de las Olimpiadas. Aquella Barcelona del fransquisme de cigarrillo, del estraperlo, del borracho de la última copa, de la puta apoyada sobre una pared de azulejos blancos, de las viejas ricas de la calle Balmes que bajaban en ferrocarriles, apagó para siempre la última bombilla. Para encender de nuevo, con olor a perfumes franceses, a finales del siglo XX, devolviendo la luz a este pasaje olvidado de la Barcelona antigua.

L’Avinguda de la Llum es tancà definitivament aquells dies de les Olimpíades. Aquella Barcelona del fransquisme de cigarreta, de l’estraperlo, del borratxo de la darrera copa, de la meuca repenjada sobre una paret de rajoles blanques, de les velles riques del carrer Balmes que baixaven en ferrocarrils, apagà per sempre la darrera bombeta. Per encendre-les de nou, amb olor de perfums francesos, a finals del segle XX, retornant la llum a aquest passatge oblidat de la Barcelona antiga.

Captura de pantalla 2015-03-24 a la(s) 23.46.51

 

Captura de pantalla 2015-03-24 a la(s) 23.45.13

Por /// Per: Albert Torras

Periodista i escriptor

Fotos para Estilo BCN by: anonimo

Hacer Comentario